PIMEC facilita un informe per a valorar la viabilitat de les eventuals reclamacions patrimonials

16/11/2020

Des del 14 de març hem pogut veure com l’Administració Pública ha procedit a dictar una sèrie de normes que han limitat o impedit, i per tant perjudicat en algun moment, l’activitat empresarial i professional. Per això, el passat 5 de novembre PIMEC va sol·licitar al doctor Joan Manuel Trayter, catedràtic de Dret Administratiu de la Universitat de Girona i director del Centre d'Innovació i Gestió de les Administracions Públiques de Catalunya, l’elaboració d’un informe per a valorar la viabilitat de les eventuals reclamacions patrimonials que les empreses i persones professionals puguin interposar per a reclamar els danys causats per les restriccions imposades a les activitats econòmiques i professionals.

Del referit informe, en què s’analitza l’ordenament jurídic i els criteris jurisprudencials  respecte de la responsabilitat patrimonial de l’administració, es poden extreure les següents conclusions:

  • L’administració pública incorrerà en responsabilitat en els supòsits en què, a causa de la seva actuació o per manca d’actuació, un particular pateixi una lesió sobre els seus béns i drets.
  • No existeix, en la normativa en què s’emparen les declaracions d’Estat d’Alarma i la normativa sanitària, cap obligació de suportar els danys causats per resolucions que tenen per objecte la contenció de brots epidèmics i/o situacions de pandèmia.
  • La responsabilitat de l’administració és objectiva i directa, i en cap cas s’entra a valorar la culpa o negligència en la qual hagi pogut incórrer l’administració pública en la seva actuació.
  • L’actuació de l’administració pública no sembla proporcional a la finalitat perseguida, la de contenció del brot epidemiològic, ja que hi ha opcions menys restrictives.
  • L’actuació de l’administració pública ha d’haver causat, directament, un dany econòmic (dany emergent, lucre cessant i danys morals) que ha de ser objectiu, real, efectiu, individualitzable i avaluable econòmicament. En tot cas el dany, perquè sigui reparat íntegrament, s’haurà d’acreditar documentalment.
  • Ha d’existir una relació de causalitat entre el dany patit i l’actuació de l’administració, que es pot trencar en els casos de força major per la seva imprevisibilitat, però el dany també ha de ser extern a la pròpia Administració; requisit que no es dona, ja que els danys patits no són a causa de la pandèmia sinó de la gestió administrativa mitjançant el seguit de limitacions/impediments d’activitats professionals i econòmiques que s’han imposat des del passat 14 de març de 2020.

En definitiva, la situació de pandèmia no comporta en cap cas un desplaçament o minoració de la responsabilitat patrimonial de l’administració amb relació a la garantia indemnitzatòria recollida a l’ordenament per als supòsits en què l’actuació dels poders públics ocasioni un dany als béns i drets de les persones.

És evident, doncs, que les decisions normatives, adoptades en les diverses fases que s’han establert en ocasió de la COVID-19, han causat, a alguns sectors econòmics en major volum que a d’altres, uns danys que l’administrat/ada no té el deure jurídic de suportar i que, en tot cas, es poden qualificar com a desproporcionats pel fet que les normes no vagin acompanyades de mesures de reparació. En particular, l’autor de l’informe entén que els sectors de restauració, hoteler, d’oci i espectacles, d’activitats esportives i lleure són els han pogut patir una lesió més important en els seus béns i drets.

Així doncs, en cada cas particular caldrà analitzar si, a causa del seguit de mesures que s’han adoptat des del passat 14 de març de 2020, l’administració ha pogut incórrer, o no, en algun tipus de responsabilitat patrimonial que sigui susceptible de reparació i rescabalament mitjançant indemnització. En el cas que, estudiada la viabilitat de la reclamació, s’aconselli procedir a dirigir-se contra l’Administració Pública, s’haurà d’interposar la referida reclamació en el termini d’un any a comptar des de la data del fet que motiva la indemnització o des que es manifesti el seu efecte lesiu.

Font: PIMEC

 

Aquesta pàgina web utilitza cookies pròpies i de tercers per millorar els serveis i analitzar els hàbits de navegació, en cap cap per a finalitats publicitàries. Si segueix navegant entendrem que n'accepta el seu ús. Més informació | Accepto les galetes