Previntegral, la consultora de prevenció de riscos laborals amb qui l'ACCAC té un acord de col·laboració, fa un balanç dels 20 anys d'aplicació de la Llei.

En aquestes dates s’han complert vint anys de l’aprovació de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals a Espanya; és un bon moment per a mirar enrere i analitzar ja amb perspectiva històrica el que han donat de si aquests vint anys d’una llei que en aquell moment ens homologava com a país respecte als més avançats de la Unió Europea.

Si ens quedéssim amb l’anàlisi freda de l’evolució dels índex de sinistralitat des de l’any 1995, observaríem que des de la publicació de la Llei, no només la sinistralitat no es va mitigar, sinó que va anar clarament en augment fins l’any 2001. Això s’explicaria, entre altres factors, perquè efectivament, no es va produir una expansió de tècnics de prevenció a la gran majoria d’empreses de l’estat fins l’any 2000-2001, paral·lelament amb l’actuació inspectora i assessora de les administracions que també es va veure augmentada, i la dels propis sindicats. Des de llavors, la sinistralitat ha anat baixant amb una clara caiguda entre el període comprés entre 2007 i 2012 degut clarament a la importantíssima crisi econòmica que hem viscut, i encara estem vivint.

Lluny de la fredor de les xifres, molts de nosaltres hem viscut la tristesa i implacabilitat dels sinistres laborals en persones conegudes o desconegudes, amistats, família o en nosaltres mateixos, fet que ha anat contribuint a prendre consciència sobre una problemàtica que té molt d’estructural en una societat com la nostra, amb poca cultura preventiva, i molt del viure “al dia a dia” o a curt termini; la prevenció de riscos laborals no es pot entendre únicament com una estratègia personal o empresarial a curt termini.

El marc preventiu del que ens hem dotat a Espanya en aquests anys té una forta càrrega legislativa, s’ha forjat a “cop de BOE”, fet de per si necessari, però crec que al final també ha suposat que es generessin entrebancs a la prevenció real o sobre el terreny, donant pas a una prevenció “de paper” o merament formal per a cobrir l’expedient i evitar sancions, però que realment a la pràctica no garanteix la seguretat del treballador en el desenvolupament de la seva tasca. Si alguna cosa hem aprés en tots aquests anys és que la prevenció ha de començar... i acabar dins la pròpia empresa, passant pels assessors externs que siguin necessaris (Serveis de Prevenció, consultories, administracions, sindicats,...), però no serà prou efectiva sense la participació, implicació i integració de la pròpia empresa.

Aquesta etapa “del paper” ha de quedar, i està quedant enrere, ja que en l’entorn econòmic tan competitiu en el que estem immerses totes les empreses, la manca de sinistralitat i absentisme en elles no només és una garantia de continuïtat, sinó que també de competitivitat. Són nombrosos els estudis econòmics que així ho corroboren, però penso que només cal apel•lar al sentit comú per a entendre que això ha de ser necessàriament així; sense una bona salut del treballador no hi pot haver competitivitat.

Vist d’on venim, i on estem, cap a on hem d’anar, doncs, tots plegats per a seguir avançant en aquest àmbit? Per a respondre a aquesta pregunta, podem tenir en compte un dels principis fonamentals del joc d’escacs: “quan tens un avantatge posicional o material, ni que sigui petit, simplifica la posició per a arribar a un final guanyador”.

Seguint aquesta premissa,  i per arribar a un bon final, crec que hem d’anar cap a un període de simplificació i practicitat de les coses. L’entorn i la realitat del moment així ens ho exigeix.
És cert que hi ha hagut algunes iniciatives legals en aquest sentit, però crec que no han reeixit; igualment, caldria canviar determinats aspectes normatius i sectorials.

Hi ha elements clau sobre la taula que cal resoldre en un futur no llunyà, i adaptar-los a la nova i futura realitat, que no té res a veure amb la que hi havia fa vint anys. Per citar-ne només alguns, seria la formació en matèria preventiva dels treballadors (cal plantejar-se com resoldre la necessitat d’immediatesa de la realització de la mateixa, modalitats possibles per executar-la, etc.), especialització sectorial dels Serveis de Prevenció Aliens, voluntarietat o no de reconeixements mèdics en determinats llocs de treball o tasques, o bé com afrontar un dels riscos presents i futurs com són els que tenen a veure amb aspectes psicosocials (estrés, depressió, assetjament, etc...).

En conclusió, doncs, un cop passat el repte d’assentar les bases de la prevenció de riscos laborals en aquest país, ara cal que aquesta arribi fins a l’últim racó de qualsevol lloc de treball, d’una manera ràpida, efectiva i real. Els temps de la realitat virtual han quedat enrere, ara vivim la realitat en “temps real”. Ens hi va la nostra salut, i la de les futures generacions.


 Autor: Rossend Prat, director tècnic de Previntegral

Aquesta pàgina web utilitza cookies pròpies i de tercers per millorar els serveis i analitzar els hàbits de navegació, en cap cas per a finalitats publicitàries. Si segueix navegant entendrem que n'accepta el seu ús. Més informació | Accepto les galetes