Algunes de les modalitats d’educació en el lleure ja fa més d’un segle que s’organitzen, tot i que moltes van quedar aturades o escapçades durant els anys de dictadura franquista. Amb la transició democràtica es van refer i es van multiplicar prenent una important funció educativa i social per sobre de la sanitària i assistencial que havia predominat en gran part d’aquestes iniciatives en els seus orígens. Avui, quaranta anys després d’aquesta represa durant la transició, l’educació en el lleure continua tenint ple sentit i la seva finalitat educativa i social segueix essent necessària, encara que a vegades no és prou reconeguda ni valorada.
En una societat complexa com la nostra i amb canvi constant, cada vegada més accelerat, li calen espais i moments al marge de la productivitat i la competitivitat on la lliure expressió i el gaudi siguin els objectius principals. L’educació en el lleure esdevé un escenari idoni en aquest sentit. Bona part dels seus serveis i programes estan pensats justament per donar valor al procés que es viu i a la manera com es comparteix aquest temps. El producte de l’activitat no és el més important, sinó tot allò que ha passat i com ha succeït durant el temps que s’ha compartit.
També és bo reconèixer la necessitat que tenim de trobar fórmules i serveis que permetin conciliar el ritme de la vida laboral amb el temps escolar dels nens i nenes i les necessitats de la família. Qualsevol fórmula que posi en joc el temps dels infants amb el temps de la resta de la família és una aportació per considerar. Davant aquest repte, l’educació en el lleure ha sabut oferir propostes interessants i ha pensat també en estades per a tota la família en cases de colònies, un marc excel·lent i saludable per a l’aturada i la vivència conjunta.
La globalització en tots els àmbits i dimensions de la nostra vida necessita d’accions que ens ajudin a valorar justament la identitat local i la vida sociocultural de l’entorn més pròxim. Les iniciatives que treballen i fan propostes en aquesta direcció han de ser tingudes en compte. També avui són un repte el desequilibri mediambiental i socioeconòmic que suporta el nostre planeta. Per aquest motiu son fonamentals -i hem de valorar justament- els programes que es formulin des de la cultura de la sostenibilitat i amb una voluntat educativa davant el consumisme compulsiu i desenfrenat del model capitalista predominant. Les colònies i la majoria de serveis d’educació en el lleure incideixen en aquest repte ambiciós.
Aquestes són només algunes de les raons que actualment poden explicar el sentit i la funció de moltes de les activitats d’educació en el lleure, entre les quals hi trobem les colònies. Tant si són colònies escolars, com de vacances o amb la família. Cada una pot tenir els seus matisos i especificitats, però globalment es tracta de propostes que aprofiten el potencial educatiu de la col·lectivitat, sovint estan arrelades en un entorn ambiental (ja sigui rural o urbà) que esdevé també com un agent educatiu més. D’aquesta manera l’entorn es considera, valora i treballa tant per a l’estudi, com pel seu aprofitament a través dels “productes de la terra”. Avui diríem que a més a més ofereixen “productes de proximitat”.
El conjunt d’aquests elements donen sentit a les colònies actuals i en general a moltes de les propostes d’educació en el lleure justament perquè es tracta d’un marc que implícitament convida a l’aprenentatge d’hàbits i a l’autonomia a través del grup i alhora esdevé un espai de motivació per afrontar i assolir nous reptes i descobertes. De fet, mai com avui hi havia hagut tantes i tan diferents ofertes i possibilitats en el temps lliure, la qual cosa vol dir que el valor de les dades d’abans, quan les entitats d’educació en el lleure eren una de les poques ofertes existents, és molt diferent del valor que tenen avui les xifres actuals, amb la multitud d’ofertes i interessos que conflueixen en aquest sector. Avui hi ha més formació, equipaments i recursos per a l’educació en el lleure que mai, però la complexitat en el treball educatiu també és molt més gran. Aquest fet exigeix una major responsabilitat en l’educació, però alhora, també, és un estímul més gran.
Des de l’educació en el lleure cal continuar treballant per fer del temps lliure un temps per a la creació, la recreació i el gaudi personal i col·lectiu a partir d’experiències motivadores i enriquidores. Estic convençut que el treball que es fa des d’aquest àmbit té encara molt recorregut i que pot continuar essent un marc idoni i especial per determinades propostes educatives.
Pere Soler Maso és doctor en Pedagogia i membre del Grup de Recerca en Polítiques, Programes i Serveis Educatius i Socioculturals (GRES) de l'Institut de Recerca Educativa - UdG.