Associació de Cases de Colònies i Albergs de Catalunya
El còmput s’haurà de realitzar respecte la plantilla total de l’empresa corresponent, independentment del nombre de centres de treball i de la forma de contractació laboral que vinculi als treballadors amb l’empresa.
Per calcular el 2% la norma no preveu de manera concreta si s’ha de computar la fracció com un més (arrodoniment a l’enter per excés), o si s’ha de rebutjar la mateixa (arrodoniment a l’enter per defecte). En aquest sentit, la Inspecció de Treball estableix que s’ha de realitzar una interpretació finalista de la norma, de manera que la intenció del legislador és que l’arrodoniment sigui a la baixa.
Així, la voluntat del legislador és que el còmput es faci de 50 en 50 treballadors i fins que no es tinguin els 50 treballadors no és necessari contractar a un més. És a dir, les empreses de menys de 50 treballadors no tenen la obligació d’aplicar la quota del 2%; de 50 a 99 hauran de tenir un treballador, de 100 a 149, dos i així successivament de 50 en 50.
Regles de comptabilització dels contractes
El període de referència per establir la suma de la plantilla seran els 12 mesos immediatament anteriors, durant el qual s’obtindrà la mitjana de treballadors ocupats inclosos els contractes a temps parcial, en la totalitat de centres de treball de l’empresa.
Els treballadors vinculats per contractes de durada determinada superior a l’any es computaran com a treballadors fixos de plantilla.
Els contractats per un període de fins a un any es computaran en funció del nombre de dies treballats en el període de referència, cada 200 dies treballats o fracció es computaran com un treballador més.
En relació amb les ETT, per establir la plantilla es computaran tots els treballadors de la ETT, ja sigui personal d’estructura o treballadors contractats, per ser posats a disposició de les empreses usuàries.
Tenen la consideració de persones amb discapacitat dos grups diferenciats; els que tenen una discapacitat reconeguda d’almenys del 33% i els titulars de pensions d’incapacitat permanent, en els seus graus, total, absoluta o gran invalidesa.
Davant de l’obligació principal de contractar a persones amb discapacitat, la norma preveu la possibilitat excepcional d’aplicar un altre tipus de mesures amb caràcter alternatiu; ja sigui mitjançant acords recollits a la negociació col·lectiva sectorial o per voluntat de l’empresari degudament comunicat a l’autoritat laboral i sempre que en ambdós supòsits s’apliquin mesures alternatives estipulades.
Font: Pime al dia