La guia Nous aprenentatges, nous espais, planteja un nou disseny dels centres educatius públics

Educació elabora els nous criteris constructius i de transformació dels espais dels centres per respondre als nous aprenentatges

17/05/2022

El Departament d'Educació ha elaborat el document Nous aprenentatges, nous espais, una guia que per primera vegada en 22 anys canvia els criteris constructius que fa possible la transformació dels centres per respondre a les noves metodologies d’aprenentatge. Planteja així les bases per una nova arquitectura escolar, un nou disseny dels centres educatius públics que trenqui amb la rigidesa i s’obri a la polivalència dels nous aprenentatges i pedagogies.

El document incorpora orientacions per tal de donar resposta als reptes de les escoles i instituts pel que fa al disseny i transformació dels seus espais. Nous aprenentatges, nous espais és un projecte de llarg recorregut que ha estat treballat des de diferents angles i amb la participació de diversos sectors. Així, la iniciativa neix d’un treball conjunt del Departament d'Educació, el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i la Fundació Jaume Bofill, que al 2019 van organitzar una jornada de reflexió sobre la arquitectura i l’educació amb la participació de docents, pedagogs i arquitectes.

La guia té com a principals objectius fomentar la participació de la comunitat educativa, impulsar la creativitat i que esdevingui una eina per pensar el futur dels centres, tant les noves construccions com les futures transformacions. Ha de permetre dissenyar escoles i instituts basats en el projecte educatiu de cada centre, però amb la polivalència per tal de facilitar noves transformacions pedagògiques en el futur. Per això s’adreça a arquitectes, docents, alumnes, administracions i a la comunitat educativa en general.

Procés participatiu

El procés de disseny i construcció d’un centre s’ha de basar en el seu projecte educatiu i alhora en la singularitat i especificitat del seu entorn. Correspon al Departament d'Educació dotar el centre de pressupost i establir-ne la tipologia, però és fonamental promoure la participació en el disseny del centre. La incorporació de diferents agents educatius –ja sigui equip directiu, docents, alumnat, famílies, ajuntament i arquitectes- és una oportunitat per incorporar noves mirades, per aprofundir en la implicació educativa i per introduir fórmules de treball cooperatiu. És per això que no es construirà ni s’ampliarà cap centre sense un procés de participació previ.

En el cas dels ajuntaments, cal destacar la importància de la implicació i participació en tot el procés, ja que en diferents pobles i ciutats el centre obre en moltes ocasions els seus espais a la ciutadania més enllà de l’horari escolar, com ara els patis o les biblioteques. I també comparteix instal·lacions municipals com per exemple els poliesportius.

El procés participatiu es desenvoluparà en tres fases: la diagnosi i definició d’espais, el projecte i construcció del centre; i l’avaluació de l’espai educatiu. D’aquesta manera, es vol facilitar que els processos de construcció i transformació dels centres responguin el millor possible al projecte educatiu, a les necessitats de tots els membres de la comunitat escolar i als representants de l’entorn.

Actualment s’han iniciat 48 processos participatius en diferents centres d’arreu de Catalunya amb encàrrecs de nous projectes que responen a les reflexions i debats de la comunitat educativa, tenint en compte el marc normatiu actual.

Espais flexibles i polivalents

L’adaptació a les noves metodologies d’aprenentatge és un dels eixos de la transformació dels espais dels centres educatius. Els espais escolars han de ser flexibles i polivalents, han de ser inclusius, tenir en compte la perspectiva de gènere i al mateix temps els aspectes tècnics com la il·luminació, ventilació, temperatura, acústica i mobiliari, atès que cadascú incideix d’una forma o altra en l’aprenentatge dels infants.

Entre les pautes generals que s’han d’incloure en el plantejament dels edificis, destaquen les següents:

• Adaptació de l’edifici al solar i a l’entorn amb materials i solucions adequades al lloc: subministraments bàsics, orientació de l’edifici, topografia, accés i mobilitat.
• Previsió de futures adequacions, modificacions i ampliacions.
• Manteniment, neteja i conservació.
• Mínima complexitat en el disseny.
• Racionalització de costos.
• Foment de la sostenibilitat dels edificis i de la salut dels usuaris.

A banda dels aspectes a considerar en el disseny dels nous espais, també se n’estableixen pel que fa a la transformació dels centres ja existents. El document inclou orientacions i reflexions per guiar la transformació de diversos espais d’escoles i instituts, per exemple:

• Benvinguda (Vestíbul): L’espai de benvinguda com a indret accessible, que faciliti la recollida o lliurament de l’alumnat més petit, que s’integri amb la resta d’espais i que sigui visualment comprensible.
• Cuina: la utilització de la cuina per altres usos relacionats amb l’aprenentatge o la possibilitat de fer-ne una part vidrada per facilitar la transparència.
• Esport (Gimnàs): plantejament d’altres usos i la relació amb altres espais del centre.
• Nutrició (Menjador): Espai principal d’aprenentatge destinat al món del menjar. Nutrició permetrà conèixer el que es menja, com es prepara i per què es menja per tal que esdevingui un nou indret d’aprenentatge, amb una utilització més completa.
• Recerca (Biblioteca): Destinat a l’accés a la informació i el coneixement. Actualment l’accés al coneixement i l’exercici de la lectura han passat a ser més dinàmics i accessibles i, per això, es vol dotar de més contingut amb una major flexibilització.
• Relació (circulació i passos): aquestes zones, que tradicionalment són exclusives com a simples espais de comunicació, adquireixen ara un nou rol amb un ús lligat a l’aprenentatge.
• Arena (Pista esportiva): el marc normatiu preveu un espai susceptible de ser usat com a pista esportiva, és a dir, un espai amb les dimensions per a l’esport, si bé es pot simultaniejar amb d’altres espais exteriors i tenir molts més usos, i pot estar o no pavimentat.
• Altres equipaments exteriors com zones d’aparcament de bicicletes, l’hort com a espai d’aprenentatge o les zones de joc.

Aquesta guia també pot esdevenir una referència per orientar aquells espais que també són habituals en altres equipaments educatius com són les cases de colònies i albergs juvenils adreçats especialment a infants i joves.

NOUS APRENENTATGES, NOUS ESPAIS - Guia per als projectes de construcció i transformació de centres educatius públics