Deducció del sou dels autònoms administradors d'una societat

El Suprem flexibilitza els requisits perquè el sou d’un soci d’una societat sigui deduïble a l'impost de societats

11/07/2023

Dues sentències del Tribunal Suprem l'estiu passat van reconèixer el dret de petites empreses a deduir com a despesa el sou dels seus socis, majoritaris o no, però només dels que són treballadors, nos del que són administradors. 

Ara una nova sentència ha reconegut que també es poden deduir de l'Impost de Societats els sous dels autònoms socis encara que siguin administradors o consellers de l'empresa, inclòs si no han estat aprovats en junta directiva. 

Amb aquesta nova sentència es parla del dret de les persones que administren la societat a deduir el seu propi sou i obre la porta a què no sigui necessari per a la deduïbilitat de l’impost que el sou del soci hagi estat aprovat en Junta d’Administració sempre que aquest sou estigui registrat correctament a la comptabilitat i es pugui justificar amb documents com l’extracte bancari.

En resum, la sentència ha inclòs les següents novetats: 

• Les retribucions percebudes pels administradors d’un negoci i que constin comptabilitzades, acreditades i previstes als estatuts de la societat no constitueixen una liberalitat no deduïble pel fet que la relació que uneix els perceptors de les remuneracions amb l’empresa sigui de caràcter mercantil i que aquestes retribucions no haguessin estat aprovades per la junta general, sempre que dels estatuts es pugui deduir la manera i import d’aquesta retribució.
• En el supòsit que la societat estigui integrada per un soci únic no es pot exigir el compliment del requisit de l’aprovació de la retribució als administradors a la junta general, per tractar-se d’un òrgan inexistent per aquests negocis, ja que a la societat unipersonal el soci únic exerceix les competències de la junta general.
• Fins i tot en el cas d’acceptar-se que fos exigible legalment aquest requisit previst a la llei mercantil d’aprovar-se els sous en junta, el seu incompliment no pot comportar automàticament la consideració com a liberalitat de la despesa ni impedir la seva deduïbilitat.