Associació de Cases de Colònies i Albergs de Catalunya
08/04/2025
La Síndica de Catalunya, ha presentat un nou informe sobre La universalització del lleure educatiu a Catalunya. que actualitza el que es va presentar el 20214 sobre "El dret al lleure educatiu i a les sortides i colònies escolars" i que feia una anàlisi de les principals mancances que afectàven l’àmbit del lleure educatiu.
El nou informe conclou que no hi ha hagut avenços, però que el caràcter sectorial de les millores no ha permès fer un salt qualitatiu substancial en la consolidació d’aquest àmbit.
El punt de partida de la institució és que el lleure educatiu inclou tot el conjunt d’activitats adreçades als infants i adolescents organitzades fora de l’horari lectiu amb finalitats lúdiques i educatives. Per tant, té en compte les que desenvolupen el moviment d’esplais o el moviment escolta, però també les activitats extraescolars, les activitats esportives o culturals organitzades per escoles de música, art, escoles d’idiomes, etc.
Catalunya ha estat pionera en el reconeixement del valor educatiu que té el lleure per als infants i adolescents, sobretot perquè millora les seves competències personals i socials: millora el rendiment escolar, genera actituds més positives cap a l’aprenentatge i la vida professional i o incrementa les expectatives formatives. I per això és important que esdevingui un dret universal; és a dir, que tots els infants i adolescents que volen participar en activitats de lleure puguin fer-ho, d’acord amb les seves necessitats, sense barreres ni diferències socials. Tanmateix, l’informe prova que, en la darrera dècada, no s’ha avançat de manera significativa en la universalització del lleure.
L’informe enumera mancances i dèficits que encara tenen les polítiques actuals per garantir veritablement el dret al lleure.
1. Dèficits de desplegament normatiu
Malgrat les competències exclusives que té en aquesta matèria, la Generalitat no ha desenvolupat legalment el dret al lleure. Falta un marc que determini què s’entén per lleure, quines són les condicions d’accessibilitat i quin és el procés d’admissió a les ofertes de lleure sufragades amb fons públics, com ara escoles bressol, casals d’estiu o camps de treball.
Destaca també que hi ha àmbits de lleure educatiu amb condicions de provisió no ben reglamentades, com ara les activitats complementàries i extraescolars que s’organitzen als centres públics o les colònies escolars.
2. Dificultats en la governança i en el reconeixement
No es disposa d’una administració de referència a l’hora d’estructurar i impulsar una política pública consistent que inclogui tot el conjunt de l’oferta de lleure. La Generalitat, per exemple, té les polítiques del lleure disseminades en diferents unitats administratives i departaments. A més, el 66,1 % dels ajuntaments de més de 3.000 habitants afirmen que no tenen un pla local de dinamització del lleure educatiu, i el 27,7 % no desenvolupen estructures de coordinació dels agents educatius del municipi.
Per la seva banda, les entitats manifesten que tenen dificultats per disposar de personal educador prou format per dur a terme les activitats. De fet, el 66,4 % del personal educador no disposa de titulació, i aquesta xifra s’ha mantingut estable al llarg de la darrera dècada.
3. Manca d'una política prou consistent
Hi hagut certs avenços: el 2014 es van crear subvencions per poder finançar beques i ajuts per a infants i joves en situació de vulnerabilitat, hi ha hagut un lleuger augment en la inversió en altres línies de subvencions, s’han creat les anomenades motxilles escolars i s’ha aprovat l’Acord GOV/48/2024 per a l’elaboració de l’Estratègia de reconeixement del lleure educatiu a Catalunya. Tanmateix, tot això no ha suposat un canvi qualitatiu prou significatiu, i l’Estratègia encara no s’ha desplegat.
Les motxilles escolars tenen alguns dèficits de cobertura de l’alumnat amb necessitats educatives específiques. El Decret 11/2021 estableix els instruments dirigits a millorar el finançament dels centres per atendre la diversitat i garantir la gratuïtat de l’escolarització de l’alumnat amb necessitats educatives específiques assignat a una plaça escolar.
Aquests ajuts han de garantir l’escolarització de l’alumnat amb necessitats educatives específiques als centres educatius amb la cobertura de les despeses per a activitats complementàries, el material escolar i les sortides curriculars.
L’existència d’ajuts i la possibilitat d’establir quotes de sortides escolars no vol dir, però, que aquest pagament sigui necessàriament obligatori. És més, implícitament, el deure d’establir ajuts per a determinades activitats escolars implica el reconeixement del dret de l’alumnat a participar-hi i a no ser-ne exclòs per raons econòmiques.
El Síndic de Greuges ha destacat en diverses ocasions que les sortides escolars i les colònies escolars se situen en un llimb jurídic: no són considerades activitats obligatòries i, per tant, gratuïtes, però tenen lloc en horari lectiu. A criteri d’aquesta institució, condicionar la participació de l’alumnat en activitats escolars organitzades en horari lectiu en funció del pagament de sortides escolars, amb caràcter general, no s’ajusta a la norma, atès que vulnera el dret a l’educació en igualtat d’oportunitats i les garanties de gratuïtat que regeixen la participació en l’educació infantil de segon cicle i l’educació primària, entre altres ensenyaments.
Hi ha ajuts del Departament d’Educació per afavorir l’accés a les colònies escolars en igualtat d’oportunitats, però només en el sector públic.
4. Baixa inversió
La inversió corrent global de les diferents administracions en l’àmbit del lleure és d’aproximadament 300 milions d’euros anuals (217,5 euros per infant), i és petita si tenim en compte que el lleure és un àmbit fonamental per al desenvolupament dels infants i joves, especialment si ho comparem amb el que s’inverteix en educació (7.203,2 milions d’euros, 5.223 euros per infant).
5. Suport a les entitats
Les entitats del món del lleure denuncien l’elevada burocràcia en la tramitació dels permisos, que els dificulta l’organització de colònies i campaments. També manifesten dificultats a l’hora de disposar de locals i utilitzar equipaments per dur-hi a terme les activitats, i lamenten la infrautilització de les instal·lacions escolars.
6. Barreres que dificulten la universalització
L’informe denuncia que les polítiques del lleure no estan focalitzades en col·lectius concrets i que, per tant, no arriben a tots els infants en situació de pobresa o pobresa severa. Així, la participació dels infants i els adolescents de famílies vulnerables a les activitats de lleure és gairebé 30 punts percentuals més baixa que la dels infants i adolescents de famílies amb més capital econòmic.
Tampoc no hi ha un sistema general d’ajuts per garantir l’accessibilitat econòmica a les activitats de lleure educatiu. Els ajuts que atorga el Departament de Drets Socials i Inclusió han augmentat el 2024 però són encara de baixa intensitat i cobertura. La gran majoria d’ajuntaments atorguen algun tipus de subvenció al lleure educatiu, però una tercera part no atorguen cap ajut per promoure la participació dels infants socialment vulnerables. En concret:
L’informe també constata que la composició social dels centres condiciona la seva oferta d’activitats extraescolars. Els centres de molt alta complexitat acostumen a oferir menys activitats que els de baixa complexitat.
La segregació escolar genera efectes negatius sobre la realització de sortides i colònies escolars als centres amb una composició social desfavorida. Els centres concertats tenen, en general, quotes mitjanes més elevades que els centres públics en concepte de sortides i colònies escolars (123,9 euros en el sector públic i 204,1 euros en el sector concertat), i els centres públics i concertats amb baixa complexitat, amb una composició social més afavorida, tenen quotes més elevades (178,8 euros en el cas del sector públic) que els centres públics i concertats amb molt alta complexitat (56,3 euros).
L’equitat i el màxim aprofitament educatiu han de ser els límits de l’autonomia dels centres en la programació de les sortides i colònies escolars. La supressió (o minoració) de les sortides i colònies escolars en centres amb una composició social desfavorida o la manca de participació dels alumnes amb dificultats econòmiques en centres sense aquesta composició social, per bé que tinguin l’aval de la direcció i el consell escolar del centre d’acord amb l’autonomia organitzativa de què disposa cada centre, a criteri del Síndic de Greuges contrasta amb els principis que han d’orientar la definició de tot projecte educatiu de centre, que limiten l’exercici de l’autonomia dels centres. Des d’aquesta perspectiva, el Síndic de Greuges insisteix que la realització de les sortides i colònies escolars hauria d’estar regida només per criteris educatius i de necessitats i composició de l’alumnat, no pas per altres circumstàncies
L’edat i el gènere també tenen afectacions en l’àmbit del lleure. Mentre que a les activitats esportives hi participen més nens que nenes, a les no esportives hi participen més nenes que nens. I també es constata que els adolescents hi són poc presents, probablement per una manca d’oferta suficient i adequada als seus interessos.
El caràcter poc inclusiu de moltes activitats també limita el dret dels infants amb necessitats educatives especials. No hi ha una política sòlida per garantir la provisió de personal de suport. Tampoc no es garanteix l’accés d’aquests infants a colònies, excursions, sortides i viatges de final de curs.
Finalment, l’informe posa de manifest que la informació i el coneixement que tenen les famílies també genera desigualtats: les famílies socialment afavorides tenen un coneixement de l’àmbit del lleure més profund i, per tant, accedeixen més a les activitats de lleure, mentre que les desafavorides hi accedeixen menys per desconeixement de l’oferta.
Recomanacions
Per acabar, l’informe enumera les recomanacions que s’haurien de tenir en compte per aconseguir que el lleure fos veritablement universal, equitatiu, inclusiu i no segregat:
Més informació: Accés a l'informe