02/04/2025
La nova Llei 1/2025, d'1 d'abril, de prevenció de les pèrdues i el desaprofitament alimentari té per objecte "la prevenció i reducció de les pèrdues i desaprofitament d'aliments" per part de tots els agents de la cadena alimentària, establint una jerarquia de prioritats de solució i donant resposta a l'objectiu sobre producció i consum responsables de l'Agenda 2030. També té altres objectius com disminuir les pèrdues i el desaprofitament dels aliments "promovent l'economia circular", i sensibilitzar i informar els agents de producció, transformació, distribució, hostaleria, restauració, persones consumidores i ciutadania en general.
En resum la normativa preveu "reduir la generació de residus alimentaris" en la producció alimentària, en la venda minorista i altres tipus de distribució d'aliments, en restaurants i serveis de menjars, així com en les llars, "de manera que s'aconsegueixi" una reducció del 50 per cent dels residus alimentaris per càpita en el pla de la venda minorista i del consum, i una reducció del 20 per cent "de les pèrdues d'aliments al llarg de les cadenes de producció i subministrament per a 2030, respecte a 2020".
El text defineix com a agents de la cadena alimentària als operadors pertanyents al sector primari, incloent-hi cooperatives i altres entitats associatives, entitats o empreses d'elaboració, fabricació o distribució d'aliments, comerços al detall, empreses del sector de l'hostaleria o la restauració i altres proveïdors de serveis alimentaris, d'iniciativa social i altres organitzacions sense ànim de lucre que presten serveis de distribució d'aliments donats, com ara els bancs d'aliments, i les administracions. També les "entitats del tercer sector d'acció social".
Els agents hauran de vetllar per prevenir la generació de pèrdues i desaprofitament alimentari. Per a això, el projecte de llei estableix una "jerarquia de prioritats d'actuació": en primer lloc la prevenció mitjançant la donació d'aliments o la seva transformació, entre altres mesures; i en segon lloc es procedirà al reciclatge per a la producció de compost.
La llei preveu certs mecanismes de flexibilitat per facilitar l’adaptació de les empreses, especialment les més petites. Queden exempts de l’obligació d’aplicar la jerarquia, elaborar un pla de prevenció i signar acords de donació les microempreses (menys de 10 treballadors), com ja preveu la normativa catalana.
D'altra banda, el text estableix com a "bones pràctiques" d'aquests agents "disposar d'infraestructures adequades" per a afavorir que es minimitzin les pèrdues i el desaprofitament alimentari, incentivar la venda de productes amb data de consum preferent o de caducitat pròxima i promoure el consum dels productes de temporada i proximitat. També s'assenyalen com a bones pràctiques la divulgació relativa a una millor planificació dels menús, la compra sostenible, la cuina de reaprofitament, la correcta interpretació de les dates de caducitat i de consum preferent i el reciclatge.
Cal destacar que les empreses de restauració col·lectiva ja fa temps tenen integrat en la seva operativa diària diverses estratègies per a minimitzar el desaprofitament alimentari i avançar cap a una producció més eficient i sostenible. D'una banda, amb la donació d'excedents a entitats sense ànim de lucre aconsegueixen que els menús no consumits arribin a persones que sí que puguin aprofitar-ho, com a persones en risc d'exclusió. A més, la separació eficient de residus facilita la seva reutilització en alimentació animal o la seva conversió en compostatge, reduint l'impacte ambiental.
Així mateix, les empreses del sector també han reforçat els programes educatius en l'àmbit escolar, fomentant hàbits de consum responsables tant en els centres educatius com en les llars.
Un bon exemple és la feina que ja fa temps que es fa des de l'ACCAC per aconseguir reduir el malbaratament alimentari a les instal·lacions juvenils amb diferents formacions relacionades amb el tema o l'edició d'elements divulgatius per la correcta recollida selectiva de residus.