L’ACCAC defensa al Parlament la singularitat dels albergs davant l’Impost sobre les Estades en Establiments Turístics

Una intervenció conjunta del sector dels albergs juvenils i del lleure educatiu per reclamar una revisió del Decret Llei 6/2025 per garantir un tractament fiscal coherent amb la seva funció social

11/12/2025

L’ACCAC ha comparegut avui al Parlament de Catalunya, a través de la seva Secretària General, Imma Ruiz, per exposar les preocupacions i propostes del sector en relació amb el Decret Llei 6/2025, que modifica l’Impost sobre les Estades en Establiments Turístics (IEET). La intervenció s’ha realitzat en representació conjunta de l’ACCAC, ACELLEC, ACATUR i Barcelona Quality Hostels, i ha traslladat una posició compartida amb els elements exposats prèviament per PIMEC.

S’ha posat de manifest que el sector no comparteix l’increment de les tarifes i que qualsevol modificació hauria de ser gradual i sotmesa a un seguiment d’impacte. Així mateix, ha defensat que no s’apliqui l’augment del recàrrec municipal de Barcelona i que no es creï un recàrrec municipal a la resta de municipis.

Els albergs juvenils: equipaments educatius i socials, no allotjaments turístics

Una part central de la compareixença ha estat dedicada a recordar que els albergs juvenils estan regulats pel Decret 16/2022 de Joventut, que els identifica com a equipaments amb un funció fonamentalment social i educativa i no com a establiments turístics. El nou Decret Llei 6/2025 els situa de nou dins l’àmbit de l’IEET, fet que pot provocar distorsions significatives en la seva funció.

Els albergs juvenils acullen principalment joves, famílies, escoles, instituts, esplais, caus, clubs esportius i entitats socials i culturals que fan estades sense finalitat turística, amb objectius educatius i de convivència. Són espais orientats al lleure educatiu i a l’aprenentatge no formal, i exerceixen un rol fonamental en les polítiques de joventut del país.

L’ACCAC ha advertit que aplicar-los un impost dissenyat per gravar la capacitat econòmica d’un turista és regressiu i contradictori amb el seu sentit educatiu, comunitari i social.

La singularitat dels albergs juvenils 

En la intervenció s’han detallat tres raons estructurals que expliquen per què els albergs juvenils no poden ser equiparats a establiments turístics:

1. Funció social i educativa acreditada pel Decret 16/2022.
2. Acolliment majoritari d’activitats no turístiques, com ara estades escolars i associatives.
3. Contribució al turisme social, garantint preus accessibles i oportunitats per a col·lectius amb capacitat econòmica limitada.

La conclusió és que els albergs són infraestructures de lleure educatiu, i que equiparar-los fiscalment a allotjaments turístics comercials contradiu la seva naturalesa i els perfils dels seus usuaris.

La necessitat de proporcionalitat en l'IEET 

La segona part ha posat de manifest que la proposta actual genera increments desproporcionats:

• A Barcelona, la tarifa ha passat de 0,72€ a 5,50€ en set anys. Amb el nou decret, pot arribar fins a 11€ per nit.
• A la resta de Catalunya, els recàrrecs municipals poden portar la tarifa fins als 5,72€.
• En els albergs juvenils, això implica que l’impost pot representar entre el 30% i el 55% del preu de la pernoctació, un percentatge sense comparació amb altres models d’allotjament.

Tot i que els albergs juvenils representen només el 0,23% dels establiments i l’1,91% dels llits de Catalunya, l’impacte del tribut pot ser altíssim per al jovent i per a competitivitat de les majoritàriament micropimes que gestionen aquests equipaments.

Propostes presentades al Parlament 

L’ACCAC ha defensat dues mesures essencials:

1. Reconèixer explícitament la singularitat dels albergs juvenils mitjançant una nova classificació de tipus d’establiment específic dins l’IEET, que permeti una quota més proporcional als preus de les pernoctacions en albergs.
2. La normativa hauria de ser més precisa i contemplar explícitament que, quan aquests establiments acullen estades i activitats pròpies del seu caràcter com a equipament juvenil, cap de les persones allotjades haurien d’estar subjectes a l’impost, independentment de la seva edat.
3. Eliminar els recàrrecs municipals i congelar el topall de Barcelona, amb una revisió a la baixa del model actual per assegurar coherència i proporcionalitat.

Aquestes mesures no minvarien la recaptació global, però sí corregirien una distorsió que afecta injustament joves, famílies i entitats socials i educatives.

Conclusió: Protegir l'accés al lleure educatiu 

La compareixença ha conclòs subratllant que els albergs juvenils són una peça essencial de les polítiques de joventut. Sense ells, l’accés a experiències de convivència, descoberta, educació en el lleure i mobilitat juvenil seria més difícil i menys equitatiu.

Per això, l’ACCAC ha demanat que el Parlament:

• reconegui la singularitat dels albergs juvenils,
• i asseguri una fiscalitat justa i proporcional que no generi barreres d’accés.

Els albergs juvenils treballen perquè tots els joves, i no només alguns, puguin viure experiències que contribueixen al seu creixement i a la cohesió social del país.