Associació de Cases de Colònies i Albergs de Catalunya
08/03/2026
Una sala d’actes del Departament de Joventut, a mitjans dels anys vuitanta. Representants de diverses cases de colònies, entitats del tercer sector i projectes vinculats al món parroquial han estat convocats per la Direcció General de Joventut. L’administració els presenta el primer esborrany del reglament de cases de colònies que la Generalitat està preparant per ordenar un sector que, en aquell moment, pràcticament no tenia regulació pròpia.
No és encara una reunió de treball, sinó una exposició del document per part de l’administració. Aquella convocatòria va tenir també com a efecte que, per primera vegada, moltes persones propietàries de cases de colònies es trobessin en un mateix espai i descobrissin que compartien problemes i inquietuds. Fins aleshores havien treballat de manera força aïllada i amb poca capacitat d’incidir en les decisions del sector, on tenien més pes altres actors.
Aquell moment és també l’inici d’una intuïció compartida: si volien tenir veu i defensar els interessos del sector, haurien de començar a organitzar-se. “Quan vam començar inicialment hi va haver una reunió a Direcció General de Joventut que va fer el nou reglament de cases de colònies. Jo vaig obrir l’any 1983 i això va ser l’any 1985. Exactament aquesta reunió és on ens vam trobar tota una sèrie de gent per presentar-nos una ordenació i reglament que llavors no hi havia”, recorda Mercè Guasch. El sector existia, però encara no tenia una estructura col·lectiva ni una veu pròpia.
Aquelles trobades van fer evident que, si volien fer créixer el sector i tenir capacitat d’incidir en la normativa que s’estava construint, necessitaven organitzar-se.
“Ens vam conèixer una colla de gent i vam pensar que potser hauríem de crear l’associació, perquè també volíem tenir veu en aquest reglament i compartir entre nosaltres el que fèiem, les necessitats compartides, etcètera”, recorda Guasch.
L’any 1986 naixia l’Associació de Cases de Colònies i Albergs de Catalunya (ACCAC).
Entre els seus sis fundadors hi havia tres dones: Inda Dalmau, Mercè Guasch i Montserrat Batalla. Una presència avui natural, però que en el context empresarial dels anys vuitanta tenia un valor especial. Des dels seus inicis, l’ACCAC ha estat una associació amb una participació equilibrada de dones i homes en la construcció del projecte col·lectiu del sector.
Els inicis d’un model educatiu compartit
El funcionament de les cases de colònies en aquells primers anys era molt diferent del que coneixem avui. “En aquells moments la majoria de cases no fèiem activitats, només fèiem la manutenció i l’allotjament dels nens. Els mestres venien i es muntaven ells totes les colònies, des del principi fins al final. Feien totes les activitats”, explica Guasch.
Aquell model inicial reflectia també el moment que vivia el sector. Les cases de colònies oferien sobretot acollida i estada, mentre que el contingut educatiu de les colònies depenia en gran mesura dels equips docents que hi participaven. Amb el temps, però, aquella realitat va començar a evolucionar.
A mesura que les escoles demanaven activitats més estructurades i projectes pedagògics vinculats al currículum, les cases de colònies van anar incorporant equips educatius propis i dissenyant propostes pedagògiques cada vegada més elaborades. Va ser aleshores quan es van començar a incorporar a les cases professionals que dissenyaven aquestes activitats, com professionals del lleure educatiu, mestres, pedagogs i pedagogues, especialistes de les ciències naturals, de la història... per estructurar activitats educatives i construir programes que donessin sentit pedagògic a l’estada.
D’aquesta manera, el sector va iniciar un procés de transformació que acabaria consolidant les colònies com una experiència educativa amb identitat pròpia dins del sistema educatiu.
Una experiència compartida per generacions
Quatre dècades després d’aquells inicis, les cases de colònies formen part de la memòria col·lectiva de diverses generacions d’infants i joves. Al llarg d’aquests anys, centenars de milers de nens i nenes han passat per aquestes instal·lacions arreu del país.
Només a la casa de colònies de Mercè Guasch hi ha hagut més de 350.000 estades d’infants, ens explica. Una xifra que, ampliada al conjunt del sector, mostra la dimensió real d’una experiència educativa que ha marcat generacions senceres. “Les escoles han valorat sempre el que els ofereixes en cada moment”, resumeix Guasch.
Més enllà de les xifres, el valor de les colònies es troba sovint en experiències difícils de mesurar. Guasch recorda, per exemple, un moment especialment significatiu després de la pandèmia, quan un grup d’infants li va dir que aquells dies de colònies els havien fet feliços. “Ens ho van dir així mateix”, explica. “I penses que tot l’esforç val la pena.”
Per a moltes cases, aquesta és una de les dimensions més importants de la seva tasca: oferir experiències educatives que contribueixen al benestar dels infants i que, en molts casos, es converteixen en espais de convivència, descoberta i creixement personal.
Construir sector
Si hi ha una idea que les fundadores recorden especialment dels primers anys de l’ACCAC és la voluntat de construir sector. “Una cosa important que vam fer i que ens va ajudar molt és ajudar-nos entre nosaltres, compartir si necessitàvem alguna cosa”, recorda Guasch. Aquest esperit de cooperació va donar lloc a algunes iniciatives col·lectives pioneres. Una de les primeres va ser la creació d’un catàleg conjunt amb una vintena de cases de colònies que permetia presentar l’oferta del sector de manera coordinada davant escoles i entitats.
Cal recordar que en aquell moment encara no existia internet i que la comunicació amb les escoles es feia a través de cartes i trucades telefòniques.
Aquelles iniciatives van contribuir a reforçar una idea que ha continuat present al llarg de la història de l’ACCAC: la importància de la cooperació entre projectes per consolidar i fer créixer el sector.
Arrelament al territori
Les cases de colònies també han tingut, des dels seus inicis, un paper important en el desenvolupament econòmic de molts entorns rurals. Inda Dalmau destaca que “aquestes instal·lacions generaven i generen ocupació local, treballem amb proveïdors de proximitat i contribuïm a dinamitzar economies locals”. Una manera de fer que avui s’identifica amb conceptes com el quilòmetre zero o el comerç de proximitat, però que el sector ja practicava molt abans que aquests termes s’incorporessin al debat públic.
En aquest sentit, les cases de colònies han estat també una manera de contribuir al desenvolupament territorial i a la vida de molts municipis. Una manera de treballar que moltes persones del sector resumeixen amb una expressió que sintetitza bé aquesta mirada: fem país, fem territori.
Mirant cap al futur
Quatre dècades després d’aquella trobada al Departament de Joventut, el sector de les cases de colònies continua evolucionant i afrontant nous reptes. La transformació dels models educatius, els canvis socials, l’evolució demogràfica o les exigències creixents en matèria de qualitat i seguretat formen part del context actual en què treballen les cases de colònies.
Per a l’actual presidenta de l’ACCAC, Helena Gonzalez, un dels reptes més importants és preservar els valors que van donar origen a l’associació: la cooperació entre projectes, la voluntat de compartir coneixement i la convicció que el lleure educatiu té un paper essencial en el desenvolupament dels infants. “El sector ha crescut i s’ha professionalitzat molt”, apunta, “però no podem perdre aquella idea inicial de treballar plegats”.
Les fundadores coincideixen també en una altra reflexió: sovint es coneix poc la feina que hi ha darrere la gestió d’una casa de colònies. Mantenir instal·lacions, coordinar equips, dissenyar activitats educatives i garantir la qualitat dels serveis implica una dedicació constant que no sempre és visible. Per això consideren important continuar explicant què fa aquest sector i quin valor aporta a la societat. Visibilitzar aquesta feina és també una manera de contribuir a reforçar el prestigi d’un àmbit que forma part de la història educativa i social del país.
Amb motiu dels quaranta anys de l’ACCAC, aquesta conversa entre generacions vol ser també una invitació a continuar avançant en aquest camí. I, alhora, una oportunitat per fer una mica més visible tot allò que passa, i tot allò que es construeix, darrere les portes d’una casa de colònies.