Associació de Cases de Colònies i Albergs de Catalunya
29/06/2026
Traslladem l'entrevista que ha fet PIMEC amb motiu dels 40 anys de l'ACCAC a la nostra presidenta Helena González.
L’ACCAC celebra 40 anys en un moment de transformació del sector. Quines considera que han estat les principals fites assolides per les cases de colònies i albergs de Catalunya durant aquestes quatre dècades?
L’ACCAC va néixer l’any 1986 per donar veu a les empreses de cases de colònies i albergs de Catalunya i per crear un espai on compartir experiències, coneixement i objectius comuns. Quaranta anys després, el sector continua sent molt divers, però probablement està més cohesionat, més professionalitzat i més preparat per afrontar els reptes que té al davant.
Durant aquestes dècades, les cases de colònies han evolucionat profundament. Han modernitzat les seves instal·lacions, han incorporat nous estàndards de qualitat, seguretat, accessibilitat i sostenibilitat, i han sabut adaptar-se als canvis socials i educatius sense perdre allò que les fa singulars.
Les cases de colònies han evolucionat, han millorat els seus equipaments i s’han adaptat als canvis socials i educatius sense perdre la seva essència.
Però la gran fita és haver demostrat, generació rere generació, que les experiències educatives fora de l’aula continuen sent imprescindibles. I també que la col·laboració entre empreses és la millor eina per innovar, anticipar-se als canvis i construir futur.
Les cases de colònies tenen un fort impacte social i educatiu, però també econòmic i territorial. Quin paper juguen avui aquestes empreses en l’economia local i en la dinamització del món rural?
Sovint es parla de les cases de colònies pel seu valor educatiu, però la seva aportació al país és molt més àmplia. Són molt més que equipaments educatius.
Moltes són empreses familiars que fa dècades que formen part de la història i de la identitat dels municipis on estan ubicades. En alguns municipis, les cases de colònies es troben entre les principals empreses de l’entorn i exerceixen un paper clau a l’hora de fixar població, generar llocs de treball i donar continuïtat a una xarxa de proveïdors i serveis locals.
Però el seu valor va encara més enllà de l'àmbit econòmic: connecten infants i joves amb el territori, amb la llengua, amb la cultura i amb el patrimoni del país. Han estat una porta d’entrada al coneixement de Catalunya per a generacions senceres i continuen sent un exemple de com activitat econòmica, compromís educatiu i arrelament territorial poden avançar plegats.
Aquesta combinació d’arrelament territorial, compromís educatiu i activitat empresarial és probablement una de les característiques que fa més singular el sector. Les cases de colònies no es poden entendre deslligades del territori on són. En formen part, contribueixen a mantenir-lo viu i, en molts casos, hi actuen com a motors de dinamització social i econòmica.
En els darrers mesos, el sector ha alertat de la reducció o supressió de les colònies escolars per part d’alguns centres educatius. Quin impacte està tenint aquesta situació sobre les empreses del sector?
Ens preocupa perquè la primera pèrdua no és empresarial, sinó educativa. Les colònies escolars formen part de la història educativa de Catalunya. Durant generacions, han estat una experiència compartida per milions d’infants i joves, i han contribuït a desenvolupar competències personals i socials que difícilment es poden treballar amb la mateixa intensitat en altres contextos.
Les colònies escolars són una experiència que afavoreix la convivència, l’autonomia, la cohesió dels grups i el creixement personal dels infants i joves. Quan una escola deixa de fer colònies, es perd una oportunitat d’aprenentatge que difícilment es pot reproduir en altres contextos.
Naturalment, aquesta realitat també té conseqüències per a moltes empreses del sector. Les estades escolars són una activitat central per a moltes instal·lacions i qualsevol reducció sostinguda posa en risc l’equilibri de projectes que depenen d’aquesta activitat per continuar invertint, mantenint llocs de treball i generant oportunitats al territori.
Ara bé, seria un error abordar aquesta qüestió exclusivament des d’una perspectiva econòmica. El que està en joc és la continuïtat d’una experiència educativa que ha demostrat el seu valor al llarg del temps i que continua plenament vigent.
Moltes de les empreses associades a l’ACCAC són pimes familiars. Quins són avui els principals reptes empresarials que afronten en matèria de costos, personal, regulació o rendibilitat?
Les empreses afronten reptes compartits amb molts altres sectors: l’increment dels costos, la dificultat per atraure professionals qualificats o el relleu generacional. Al mateix temps, han de continuar invertint en qualitat, sostenibilitat i millora dels equipaments per seguir sent competitives. Però també hi ha un repte menys visible: preservar el coneixement i l’experiència acumulats durant dècades. En aquest context, l’associacionisme és més important que mai.
Cap empresa pot afrontar sola tots els reptes que té al davant. Formar part de l’ACCAC significa disposar d’assessorament i suport, però sobretot formar part d’una xarxa de professionals que comparteixen experiències, coneixement i solucions. Significa tenir una veu col·lectiva, participar en els grans debats que afecten el sector i contribuir a construir respostes compartides davant dels reptes comuns.
Quan una empresa s’associa a l’ACCAC no només s’incorpora a una entitat representativa. Passa a formar part d’una comunitat empresarial que treballa per fer més fort el conjunt del sector. I aquesta capacitat de sumar esforços és, probablement, un dels principals actius que hem construït durant aquests quaranta anys..
El sector de les cases de colònies ha evolucionat molt més enllà de l’activitat escolar tradicional. Quines noves línies de negoci o oportunitats de creixement estan explorant actualment les empreses del sector?
Una de les grans fortaleses del sector és la seva capacitat d’adaptació. Al llarg de les darreres dècades, les cases de colònies han sabut evolucionar per donar resposta als canvis socials, educatius i familiars, adaptant els seus equipaments, els seus serveis i les seves propostes educatives a les necessitats de cada moment.
Les colònies escolars continuen sent l’activitat central i el principal element identitari de moltes empreses del sector.
Més que parlar de noves línies de negoci, jo parlaria de capacitat d’adaptació. Durant aquests anys, les cases de colònies han sabut ampliar usos, millorar equipaments i donar resposta a noves necessitats educatives i socials sense perdre la seva essència. El repte no és reinventar-se, sinó continuar oferint experiències educatives de qualitat que segueixin sent útils i rellevants per a les noves generacions. Aquesta capacitat d’evolucionar mantenint l’essència és, probablement, una de les grans fortaleses del sector.
Mirant cap als pròxims anys, què reclama l’ACCAC a les administracions per garantir la viabilitat i competitivitat d’un sector que combina educació, turisme i cohesió territorial?
Reclamem una mirada estratègica que reconegui la contribució de les cases de colònies a l’educació, al territori i a la cohesió social, integrant-les en el sistema educatiu.
Les colònies escolars han estat durant generacions una eina d’igualtat d’oportunitats, de convivència i de creixement personal, i cal garantir que continuïn sent accessibles per a tots els infants i joves. Al mateix temps, les empreses necessiten un entorn que afavoreixi la inversió, la innovació i la millora contínua.
Des de l’ACCAC continuarem treballant per construir aquesta visió compartida. Si aquests quaranta anys ens han ensenyat alguna cosa és que els grans reptes no es resolen individualment. El sector ha avançat quan ha estat capaç de treballar conjuntament, compartir objectius i construir consensos.Aquesta és, probablement, la principal lliçó de l’associacionisme empresarial i un dels actius més valuosos que tenim per afrontar el futur.
Perquè el futur de les colònies escolars no és només una qüestió sectorial: és també una decisió sobre el model educatiu i de país que volem. I defensar-les avui és, sobretot, defensar una manera d’educar.
Podeu veure l'entrevista publicada a En Actiu , el portal de l'activisme empresarial.