Associació de Cases de Colònies i Albergs de Catalunya
23/07/2026
La intel·ligència artificial ja forma part de l’activitat de moltes empreses. Les eines d’IA generativa s’utilitzen, entre altres finalitats, per redactar textos, crear imatges, generar vídeos, produir àudios o respondre consultes.
El Reglament (UE) 2024/1689, conegut com a AI Act, estableix el marc europeu per al desenvolupament i l’ús dels sistemes d’intel·ligència artificial. Entre les seves disposicions hi ha les obligacions de transparència previstes a l’article 50, que seran aplicables a partir del 2 d’agost de 2026.
Quan cal informar que s’ha utilitzat la IA?
Les obligacions de transparència no s’apliquen a qualsevol ús d’una eina d’intel·ligència artificial. Depenen del sistema i de l’ús concret que se’n faci.
Per exemple, si una instal·lació juvenil utilitza un xatbot o un assistent virtual que interactua directament amb famílies, escoles o altres clients, aquestes persones han de saber que estan interactuant amb un sistema d’intel·ligència artificial, excepte quan això sigui evident pel context.
També hi ha obligacions específiques per a determinats continguts generats o manipulats amb IA. En el cas de les instal·lacions juvenils, això pot ser rellevant, per exemple, si es crea una imatge, un vídeo o un àudio que presenti com a real una persona, un lloc, un objecte o un esdeveniment que en realitat ha estat generat o manipulat artificialment i que pugui induir a pensar que el contingut és autèntic. És el cas dels anomenats deepfakes, que han de ser identificats com a continguts generats o manipulats amb IA.
Per exemple, si una instal·lació juvenil utilitza una imatge generada artificialment per presentar una activitat o un espai que no correspon a una fotografia real, caldrà valorar si el contingut entra en l’àmbit de les obligacions de transparència previstes pel Reglament.
En canvi, un text redactat amb l’ajuda de ChatGPT o d’una altra eina d’IA no s’ha d’etiquetar automàticament pel simple fet d’haver utilitzat aquesta eina. Per exemple, si una instal·lació juvenil utilitza ChatGPT per preparar una notícia, una publicació per a xarxes socials, una resposta a una consulta o un esborrany de comunicació, això no implica, per si sol, que el text final s’hagi d’identificar com a generat per IA.
El Reglament sí que preveu una obligació específica per a determinats textos generats o manipulats amb IA que es publiquin per informar el públic sobre assumptes d’interès públic.
Què han de tenir en compte les instal·lacions juvenils?
Les instal·lacions juvenils haurien de revisar en quins àmbits utilitzen actualment eines d’intel·ligència artificial: comunicació, creació d’imatges o vídeos, atenció automatitzada de consultes o altres processos de gestió.
A partir d’aquesta revisió, caldrà identificar quins usos poden estar subjectes a les obligacions de transparència de l’article 50. També cal tenir en compte la informació que s’introdueix en aquestes eines, especialment quan pot incloure dades personals, informació confidencial o dades relatives a menors.
Des d’ACCAC recomanem identificar els usos reals que ja s’estan fent de la intel·ligència artificial i establir criteris clars per al seu ús. No cal etiquetar qualsevol text redactat amb ajuda de la IA, però sí que cal conèixer els casos en què la normativa exigeix informar sobre l’ús d’aquesta tecnologia.
La intel·ligència artificial ja forma part de moltes eines de treball. El repte per a les instal·lacions juvenils és incorporar-la amb criteri, identificant els usos subjectes a obligacions de transparència i garantint que la comunicació amb famílies, escoles i usuaris continuï essent clara i fiable.