Associació de Cases de Colònies i Albergs de Catalunya
17/08/2026
A partir del 27 de setembre de 2026, els Estats membres hauran d’aplicar les mesures nacionals que incorporin la Directiva (UE) 2024/825, que reforça la protecció dels consumidors davant determinades pràctiques comercials deslleials relacionades amb la transició ecològica. Entre els seus objectius hi ha evitar el que habitualment coneixem com a greenwashing: presentar una activitat, producte o servei com més sostenible del que es pot justificar.
Per a les empreses de l’ACCAC, aquesta evolució és especialment interessant perquè moltes instal·lacions ja incorporen mesures de sostenibilitat en el seu dia a dia. La qüestió és que, cada vegada més, també serà important poder explicar aquestes actuacions amb precisió i donar-los el valor que tenen.
La web, les xarxes socials, els dossiers comercials o les propostes dirigides a famílies, grups, escoles i entitats juvenils són espais on podem posar en valor aquestes pràctiques: l’estalvi d’aigua i energia, la reducció de residus, la compra de proximitat, el respecte pel territori o altres mesures que formen part de la nostra manera de treballar.
Què ens afecta directament?
Quan una empresa fa comunicació comercial dirigida a consumidors, les afirmacions ambientals que utilitza han de respectar les normes de protecció dels consumidors. La Directiva 2024/825 reforça aquest marc i introdueix, entre altres mesures, restriccions a determinades afirmacions ambientals genèriques i requisits sobre determinats distintius de sostenibilitat.
Per exemple, no és el mateix afirmar que una instal·lació és 100% sostenible que explicar que ha implantat mesures d’estalvi d’aigua i que aquestes han permès reduir el consum. En el segon cas, posem el focus en una actuació concreta i en un resultat que podem mesurar. És una manera més precisa de comunicar el nostre compromís ambiental.
Per això, quan utilitzem expressions com sostenible, ecològic o respectuós amb el medi ambient, convé poder concretar què estem afirmant i en què es basa.
El mateix criteri ens pot ajudar amb els segells i distintius ambientals: saber què acrediten, qui els concedeix i sota quin sistema de certificació ens permet comunicar-los amb més garanties.
I la CSRD?
La CSRD és una qüestió diferent. És la normativa europea que estableix obligacions de reporting de sostenibilitat per a determinades empreses.
El seu àmbit d’aplicació ha estat modificat el 2026 per la Directiva (UE) 2026/470 i actualment queda centrat en empreses que superin els 1.000 treballadors i els 450 milions d’euros de volum de negoci net anual.
Per tant, les empreses associades a l’ACCAC no estan afectades directament per aquesta obligació de reporting. Una casa de colònies o un alberg no ha de preparar una memòria de sostenibilitat segons la CSRD.
És important separar les dues qüestions: una cosa és com comuniquem les nostres pràctiques ambientals quan ens dirigim als consumidors, i una altra és l’obligació de determinades grans empreses de reportar formalment informació sobre sostenibilitat.
Una oportunitat per posar en valor el que ja fem
No cal convertir la sostenibilitat en un nou sistema de reporting ni preparar grans memòries. Pot ser útil tenir identificades les principals actuacions ambientals de la instal·lació i, quan sigui possible, disposar de dades o documentació que permetin explicar-les: consums d’aigua i energia, mesures d’eficiència, gestió de residus, compres de proximitat, ús d’energies renovables o certificacions.
Aquesta informació pot ajudar-nos no només a comunicar amb més rigor, sinó també a posar en valor el projecte i la manera de treballar de cada instal·lació. Moltes cases de colònies i albergs ja estan fent actuacions rellevants en matèria de sostenibilitat. El nou context europeu ens dona l’oportunitat d’explicar-les de manera més clara, concreta i creïble.
No es tracta de comunicar més, sinó de comunicar millor: explicar què fem, què podem acreditar i quin valor té per al nostre entorn.