28/05/2019
S'ha presentat la publicació Competències per a la vida en el lleure educatiu, iniciativa de l’Aliança Educació360 que, arrel d’un treball conjunt amb els principals moviments del lleure educatiu català, constata que les 7 competències transversals definides en el marc referencial de l’UNESCO com a macro-competències bàsiques, els infants i joves també les aprenen en el lleure, com per exemple en les colònies:
1. Aprenentatge al llarg de la vida
Aquesta competència té a veure amb la capacitat d’adequació a un context canviat, on cal aprendre a adaptar-se i reinventar-se. En aquest sentit, les activitats d’educació en el lleure s’adapten a les circumstàncies del moment fent una reflexió constant del que passa a l’entorn.
Les activitats més significatives són les descobertes, jocs i gimcanes, la gestió de conflictes, l’avaluació conjunta, els processos de pas, i aquelles activitats que siguin noves per a infants o joves que els facin utilitzar recursos propis (com per exemple, dormir una nit fora de casa).
2. Autogestió
Es refereix al desenvolupament de l’autonomia individual i col·lectiva, competència molt present en el món del lleure, ja que en són claus del seu desenvolupament el fet de fer protagonistes a infants i joves i potenciar-ne la participació, trets molt característics d’esplais, caus i espais socioeducatius.
L’autogestió, els infants i joves l’aprenen en el lleure responsabilitzant-se de diferents tasques, a través d’un treball quotidià en hàbits sobretot d’higiene personal i d’espais comuns, la convivència més continuada (colònies i campaments), en el treball per projectes, en l’organització de campanyes i en assemblees, una manera de funcionar recurrent en el lleure educatiu.
3. Ús interactiu de diverses eines i recursos
En el model d’educació sostenible i per al desenvolupament del lleure educatiu és on el concreta aquesta competència que parteix del domini i l’ús responsable d’eines i recursos tecnològics, cultures i lingüístics per apropar-se a un món més global i sostenible.
Les activitats més vinculades amb aquesta competència són les activitats a la natura, la construcció i respecte d’un ideari i/o normativa pròpia, les activitats de sensibilització i la conscienciació mediambiental. La tradició de l’excursionisme o el fet d'anar de colònies, que propicia el contacte amb la natura, són també unes activitats molt significatives que faciliten el treball del desenvolupament sostenible.
4. Interacció amb els altres
Aquesta competència es relaciona amb el treball en grup i la capacitat dels infants d’interactuar de manera efectiva amb la resta. Tenint en compte que en el model del lleure educatiu el treball en grup és la base, gestionar les relacions entre els i les membres del grup, cooperar, assumir responsabilitats i rols i gestionar interessos són accions que es desenvolupen de manera natural. Infants i joves col·laboren per resoldre problemes complexos i crear solucions per a tots els contextos.
Des del grup i la seva gestió és com s’aprèn. A través de l’autogestió i l’autonomia, de processos de diàleg reflexius i crítics, del lideratge compartit, etc. I sobretot a través del joc, on es treballa la negociació, l’assimilació de normes i la capacitat de col·laborar i compartir.
5. Interacció amb el món
Implicar-se en la comunitat per poder generar una millora comuna, combinant una mirada local amb una visió global és un tret característic del lleure educatiu. Solidaritat, cooperació, igualtat d’oportunitats, inclusió i igualtat de gènere són elements que són eixos de la seva tasca.
A través de serveis a la comunitat o de projectes d’Aprenentatge Servei, de l’ús dels recursos locals propers i del teixit associatiu, de campanyes solidàries, de conscienciació sobre els seus propis drets i sobretot del treball en xarxa, és com infants i joves aprenen a interaccionar amb el món en el lleure.
6. Trans-disciplinarietat
Aquest aprenentatge competencial consisteix a integrar diferents especialitats del coneixement en les activitats que es realitzen. El mateix lleure és trans-disciplinar i s’adapta i evoluciona creant noves accions i recursos per cobrir noves necessitats incorporant coneixements, motivacions i interessos dels infants i joves que en formen part.
S’aprèn mitjançant el treball per projectes, la implicació també en les fases de disseny i preparació d’activitats i jocs i la vinculació amb el conjunt de la societat que fomenta l’aprenentatge de qualsevol agent social.
7. Multi-alfabetització
El lleure també desenvolupa aquesta competència que té a veure amb adquirir nivells de coneixements diversos (digitals, tecnològics, culturals, financers, etc.). El lleure treballa diferents llenguatges, i des de les necessitats dels infants, per a dur a terme les activitats.
Concretament, i sobretot el lleure educatiu d’entre setmana, la desenvolupa a través del treball de llenguatges artístics i plàstics, coneixement i domini de llenguatges i eines, l’ús de noves tecnologies, biblioteques, espais de reforç educatiu, etc.
Els llenguatges expressius es treballen molt també mitjançant els centres d’interès o eixos d’animació, tret característic dels moviments de lleure.
El document, que a part d’identificar les competències comparteix experiències i recursos, va dirigit tant als diferents actors del món del lleure com a la resta d’agents educatius de la nostra societat. El seu objectiu és sistematitzar des de la perspectiva competencial i també apropar i fer visible la naturalesa educativa del lleure i el seu pes en una ‘educació 360’ a famílies i equips docents, que en definitiva són qui s’encarreguen d’orientar més a nois i noies en la seva vida més enllà de les aules.
Educació360 ha comptat amb la col·laboració d’Escoltes Catalans, Federació Catalana de l’Esplai – Fundesplai, Fundació Josep Carol, Fundació Pere Tarrés, Minyons Escoltes i Guies de Catalunya, Moviment de Centres d’Esplais Cristians de Catalunya i Xarxa d’entitats d’Acció Social i Comunitària per l’elaboració d’aquesta publicació.
Potser us interessa: El lleure educatiu constata com treballa totes les competències