Associació de Cases de Colònies i Albergs de Catalunya
11/11/2020
Davant l’aprovació per part del Govern d’una línia d’ajut al sector de les instal·lacions juvenils, des de l’Associació de Cases de Colònies i Albergs de Catalunya – ACCAC, no podem més que posar de relleu la greu situació que arrossega el sector de les instal·lacions juvenils, i malgrat entenem el context en el qual es facilita aquests recursos, manifesta que aquest suport és totalment insuficient i no pot respondre només a pal·liar l’afectació de les darreres mesures decretades. No ha contemplat ni de lluny el greu impacte que la pandèmia per la Covid-19 ha tingut i està tenint en aquestes instal·lacions atès que han hagut d'aturar pràcticament la seva activitat durant un període de temps prolongat i no evitaran el risc actual de tancament de moltes de les instal·lacions que majoritàriament són gestionades per petites pimes i autònoms sense més capacitat per suportar la manca d’activitat.
Les cases de colònies i albergs estan fent front a la crisi generada per la pandèmia de la Covid-19 d’una manera especialment significativa. El tancament total decretat per les autoritats sanitàries a l’inici de la pandèmia i la posterior actuació de responsable que ha correspost en cada moment amb l’aplicació rigorosa de les diferents mesures generals i els protocols específics que s’han establert per tal d’evitar la seva propagació, han provocat que les instal·lacions juvenils portin pràcticament tancades de facto 8 mesos.
Des del 13 de març, aquests espais educatius es van veure abocats a un escenari incert tot just a l’inici del període de més activitat de l’any com és la temporada de colònies escolars de primavera, la qual va quedar totalment cancel·lada, amb una caiguda de la facturació de més de 50 milions. La pretesa represa de l’activitat a l’estiu, tot i la voluntat per part de tothom de garantir el dret d’infants i joves a gaudir d’activitats durant aquest període, tampoc va permetre aquesta recuperació, amb un descens notable de d’activitats. A aquest descens cal sumar d’altres activitats que són habituals a les instal·lacions, com estades d’organitzacions socials, culturals i les de col·lectius estrangers que van ser cancel·lades en la seva totalitat, provocant una caiguda de l’ocupació durant l’estiu a la gran majoria d’instal·lacions entre el 70% i el 90%. Mostra també d’un estiu poc reeixit, és que només s’han donat 634 beques en activitats de colònies, amb una distribució de 63.400,00€ dels 3,5M de recursos extraordinaris que es van preveure, recursos que en definitiva tampoc han ajudat al sector.
Sobre les restriccions també decretades des de finals d’estiu de prohibir les trobades i reunions de més de 10 persones, i posteriorment de 6, no cal dir quina ha estat l’afectació per uns establiments que per definició s’adrecen a grups i col·lectius en número molt superior a aquesta limitació i que s’han mantingut fins avui.
És fàcil deduir doncs, que els períodes de confinament i la resta de mesures per fer front a la pandèmia han afectat de ple i de manera continuada al sector de les instal·lacions juvenils, provocant ja en aquests darrers mesos, també la pràctica cancel·lació de la totalitat de les sortides i colònies escolars d’aquesta tardor i l’aturada de l’activitat amb les darreres mesures aplicades, que inclou la suspensió de les activitats de lleure educatiu i els tancaments perimetrals municipals els caps de setmana.
Amb tot, cal sumar-hi que l’estat d’incertesa continuat perjudica especialment a l’ocupació d’aquestes instal·lacions, doncs les contractacions són habitualment amb molta antelació i per molt que les restriccions es puguin aixecar en un temps més o menys breu, la seva activitat no és reactiva d’un dia per l’altre com es pot produir en altres sectors. Donada la temporalitat pròpia de l’activitat de les cases de colònies, les perspectives de reactivació de l’activitat no s’espera fins a mitjans de març, la qual fa encara més difícil que moltes instal·lacions puguin mantenir-se fins llavors si hi ha un suport decidit per part de les administracions.
Aquesta perspectiva pel 2021, hores d’ara tampoc és gens positiva, doncs la nova contractació de colònies escolars per la propera primavera també ha estat nul·la i només es manté una part de les estades ajornades de la temporada 2020 amb un degoteig d’anul·lacions que es segueixen produint. Per tant, podrem parlar ara ja d’un any sencer d’afectació, el qual suposa la pèrdua de pràcticament la totalitat de la facturació, llevat d’algunes poques instal·lacions que han tingut la possibilitat de poder treballar a mig gas el mes de juliol.
Així, davant la realitat actual del sector i sense una possible acció decidida d’ajuts, un gran nombre de treballadors, especialment joves, no recuperaran els períodes habituals de contractació que genera el sector, també necessari per a una recuperació de l’ocupació juvenil i, aquells que encara s’estan mantenint en un ERTO, es veuran abocats a la pèrdua del seu lloc de treball si aquesta realitat es tradueix ja en tancaments definitius. Tanmateix, no es pot deixar de fer palès que tota aquesta situació d’inactivitat està posant en perill tot aquell talent i capital humà que tant costa de preservar en un sector com el de les colònies.
Tampoc ens cansarem de posar de manifest el paper rellevant que juga tot aquest seguit d’instal·lacions, que en la seva gran majoria estan ubicats en entorns rurals on esdevenen petites motors econòmics i de generació d’ocupació, actuant com agents indispensables pel reequilibri territorial del nostres país. De la mateixa manera que el model de negoci d’aquestes petites i micro empreses arrelades al seu entorn més immediat porten intrínsicament lligats de sempre aquells elements tant imprescindibles que ara tothom coincidim a defensar i que han de permetre garantir un desenvolupament econòmic responsable, sostenible i de proximitat.
Des de l’ACCAC estem convençuts de la importància de la Xarxa Catalana d’Instal·lacions Juvenils de la qual formen part totes les cases de colònies i albergs del país. Una xarxa que comporta un seguit de deures i compromisos tal i com es regula per tal de garantir la seva funció, però també entenem que ha de ser correspost d’igual manera per l’Administració per tal de preservar-la i potenciar-la.
En aquest sentit, reiterem que les instal·lacions juvenils no ha rebut, i reclamem, el suport del Govern que entenem és el que correspondria per tal de preservar aquest recurs educatiu de país i que es reconeix com d'interès públic i d'utilitat social i educativa.
De la mateixa manera, no podem deixar d’exigir la necessària mirada transversal en l’acció de govern per fer front la greu situació del sector, i no perpetuar un problema històric sobre competències en l’àmbit de les instal·lacions juvenils i la seva activitat. És clar que les cases de colònies com recurs educatiu i organitzadors d’activitats d’educació en el Lleure estem sota l’àmbit d’actuació del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, però la gran majoria d’elles desenvolupen la seva activitat principal pels centres educatius en horari lectiu i, per tant, depenent del Departament d’Educació i no podem obviar tampoc que com sector econòmic que acaba esdevenint la seva acció, es fa necessària una interlocució i participació del Departament d’Empresa i Coneixement.
De ben segur que recobrar la normalitat és ara l’objectiu de tothom, per això, i per procurar un futur engrescador i recuperat de les llibertats que ara en son negades a tots, especialment a infants i joves, les cases de colònies i albergs volen continuar aportant la il·lusió, l’aprenentatge, l’experiència i la vivència que tant els monitors i monitores com tota la resta del seu personal estan preparats per tornar a oferir.
Des de l’ACCAC s’aposta perquè així pugui ser, i que les instal·lacions juvenils continuïn sent-hi, amb més força que mai, compromesos amb l’educació en el lleure.