Associació de Cases de Colònies i Albergs de Catalunya
08/06/2022
El Consell de Ministres va aprovar el passat 7 de juny el Pojecte de Llei de Prevenció de les Pèrdues i el Malbaratament Alimentari, amb l'objectiu de reduir el malbaratament d'aliments sense consumir i afavorir-ne un millor aprofitament. Ara queda pendent la tramitació parlamentària. Es tracta de la primera regulació estatal sobre aquesta matèria, però a Catalunya ja està regulat a través de la Llei 3/2020, de l'11 de març, de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris, pendent de conèixer com conviuran els dos textos legislatius.
Amb l'aprovació d'aquesta llei, el Govern ha fet un pas més en el compromís amb el compliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) inclosos a l'Agenda 2030 de l'Organització de les Nacions Unides (ONU). L'ODS 12.3 estableix en concret l'aspiració de “reduir a la meitat el malbaratament d'aliments per càpita mundial en la venda al detall ia nivell dels consumidors i reduir les pèrdues d'aliments a les cadenes de producció i subministrament, incloses les pèrdues posteriors a la collita” .
La llei tracta de fomentar bones pràctiques des dels productors primaris, a la fase de collita i recol·lecció dels aliments, fins als consumidors, bé a la llar o a l'hostaleria i restauració, ja que el malbaratament d'aliments es produeix al llarg de totes les fases de la cadena. L'Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura (FAO) estima que es desaprofita aproximadament el 30% dels aliments que es produeixen al món, cosa que equival a uns 1.300 milions de tones anuals, i que gairebé la meitat d'aquest malbaratament es produeix a la fase de postcollita i venda al detall.
Obligatori tenir un pla de prevenció de les pèrdues i el malbaratament
La llei estableix que tots els agents de la cadena alimentària tenen l'obligació de disposar d'un pla de prevenció de les pèrdues i el malbaratament. L'objectiu és que les empreses de la cadena facin un autodiagnòstic dels processos productius, identifiquin on es produeixen les pèrdues d'aliments, fixin mesures per minimitzar-los i es destinin a altres usos, per als quals es fixa una jerarquia de prioritats.
Aquesta jerarquia de prioritats és un aspecte essencial de la llei. La prioritat màxima serà sempre el consum humà, a través de la donació o la redistribució d'aliments. Per donar els excedents d'aliments, els agents de la cadena han de subscriure convenis de col·laboració amb empreses, entitats d'iniciativa social i altres organitzacions sense ànim de lucre o bancs d'aliments. En aquests acords s'han de recollir de manera expressa les condicions de recollida, transport i emmagatzematge dels productes, entre altres qüestions.
En segon lloc, es contempla la transformació dels aliments que no s'hagin venut, però que mantinguin les seves condicions òptimes de consum, en productes com sucs o melmelades, entre d'altres. Quan els aliments ja no siguin aptes per al consum humà, la preferència dús serà, per aquest ordre, lalimentació animal i fabricació de pinsos; l'ús com a subproductes en una altra indústria ja com a residus, i l'obtenció de compost o biocombustibles.
Les empreses d'hostaleria (inclosa la restauració col·lectiva) tindran l'obligació de facilitar al consumidor que es pugui emportar, sense cap cost addicional, els aliments que no hagi consumit –excepte als establiments tipus bufet lliure o similars-. Per fer-ho, han de disposar d'envasos aptes per a l'ús alimentari, que siguin reutilitzables o fàcilment reciclables.
Bones pràctiques per part de tots
El capítol III de la llei estableix mesures de bones pràctiques per a l'administració i les diferents baules de la cadena que evitin el malbaratament d'aliment, com per exemple que els establiments comercials disposin de línies de venda productes “lletjos, imperfectes o poc estètics i promoure el consum de productes de temporada, de proximitat o ecològics” .
Així mateix, la llei apel·la a incentivar la venda de productes amb la data de consum preferent o de caducitat propera, segons la jerarquia de prioritats d'ús. El Govern adoptarà polítiques i mesures per fomentar l'adequació de les dates de consum preferent a la prevenció del malbaratament, per a la qual cosa haurà de dur a terme accions formatives i divulgatives sobre la interpretació correcta de les dates de caducitat i consum preferent.
Igualment s'incentivarà que els agents de la cadena alimentària ajustin les dates de consum preferent dels seus productes fins al màxim que en garanteixi una qualitat adequada i es promourà la recerca i la innovació sobre la viabilitat dels aliments per allargar la vida útil.
Els incompliments es pagaran amb multes
El règim sancionador estableix com a falta greu no comptar amb un pla de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari, per a la qual preveu sancions que poden oscil·lar entre 2.001 i 60.000 euros, així com la segona o ulterior infracció lleu que suposi reincidència en el termini de dos anys.
Es consideraran infraccions lleus no aplicar la jerarquia de prioritats a l'ús dels aliments o que les indústries, empreses de distribució al detall, d'hostaleria i restauració no duguin a terme la donació d'aquells productes no venuts que són aptes per al consum humà a través d'un pacte o conveni. En el cas de les empreses i entitats d'iniciativa social que siguin receptores de les donacions, es considera infracció lleu que no lliurin els excedents a persones desafavorides, o que estableixin algun tipus de discriminació en l'accés al repartiment d'aliments (per motius de discapacitat , edat, sexe, salut, orientació sexual, identitat o expressió de gènere, catacterístiques sexuals, nacionalitat, situació administrativa, origen racial o ètnic, religió o creences, o qualsevol altra condició o circumstància personal o social).
Així mateix, es consideraran infracció lleu la negativa a col·laborar amb les administracions públiques per a la quantificació dels residus d'aliments. La llei preveu per a les infraccions lleus sancions de advertència o multes de fins a 2.000 euros.
Com a infraccions molt greus, sancionables amb entre 60.001 i 500.000 euros de multa, es considerarà la segona o ulterior falta greu que es cometi en un termini de dos anys.