Associació de Cases de Colònies i Albergs de Catalunya
Què té a veure un pavelló de fusta sueca a Berga amb la platja de la Barceloneta? I l'ombra d'una pineda de Calafell amb la Central Hidroelèctrica de Capdella, al cor del Pirineu? En aquests quatre escenaris es van experimentar i aplicar, fa cent any, alguns dels mètodes pedagògics més renovadors d'aquell moment. Tot i que el seu objectiu inicial era un altre, van acabar esdevenint autèntics laboratoris educatius. Alguns s'han mantingut en l'oblit fins avui, mentre que d'altres es van convertir en icones d'una època daurada de l'escola catalana. Idees com l'aprenentatge actiu, la importància de la música o de la lectura i, sobretot, situar l'infant en el centre de l'ensenyament es van aplicar fins a uns nivells mai vistos i, potser, encara avui no s'han tornat a repetir.
El documental recupera la memòria d'algunes experiències pioneres com les de l'Escola del Bosc de Montjuïc o l'Escola del Mar de la Barceloneta i, per primer cop, dona a conèixer projectes com les colònies de Capdella, la de Vilamar de Calafell o la colònia permanent de Berga.
Partint de l'exemple de la Colònia Permanent o Escola de Muntanya de Berga -per la qual el govern de Suècia va oferir el seu pavelló de l'Exposició Universal de Barcelona de 1929- el documental explica com era la vida en aquest tipus d'instal·lacions a través dels últims testimonis que en poden parlar en primera persona. El de Berga era un equipament impulsat i sustentat per l'Ajuntament de Barcelona, com les altres dues colònies permanents que va crear al Tibidabo (Can Puig) o a Santa Maria de Martorelles.
També, des de 1906 fins l'esclat de la Guerra Civil, arreu de Catalunya es van fer colònies escolars que, més enllà de permetre als infants "canviar d'aire" anant a la muntanya o al mar, van esdevenir en autèntics experiments educatius i sociològics, com les colònies que van dirigir els pedagogs Pere Vergés o Artur Martorell a Calafell, a Capdella o a Tossa de Mar.
Però segurament una de les realitzacions més emblemàtiques va ser l'Escola del Bosc del Tibidabo, dirigida per Rosa Sensat, o l'Escola del Mar de Pere Vergés, una escola aixecada sobre de la platja de la Barceloneta, sense oblidar l'escola "a ple aire" del Guinardó.
Actualment, quan es continuen debatent els models educatius, el documental revisa i recorda aquelles iniciatives pedagògiques, algunes de les quals van ser molt més agosarades i revolucionàries que moltes de les noves metodologies renovadores actuals.
Podeu veure el documental complert de "L'hora dels infants. Colònies i escoles a l'aire lliure, la revolta educativa a Catalunya" aquí.
Font: CCMA.cat