Associació de Cases de Colònies i Albergs de Catalunya
05/06/2024
La Sala Social del Tribunal Suprem, en Sentència d’11 d’abril de 2024, [rec. 123/2023], es pronuncia sobre la possibilitat d’elaborar el Pla d’Igualtat de forma unilateral davant la inexistència de representants legals de les persones treballadores a l’empresa, i l’absència de resposta per constituir la comissió negociadora per part dels sindicats més representatius del sector.
Aquesta sentència resulta d’especial rellevància, en resoldre una situació que genera una gran incertesa a les empreses, és a dir, la impossibilitat d’inscriure els plans d’igualtat per no haver-se constituït la comissió negociadora conforme al que s’estableix a la llei.
I és que la representació sindical, davant l’allau de sol·licituds rebudes per negociar els plans d’igualtat, s’ha vist abocada a manifestar falta de disponibilitat o simplement a no donar resposta a la convocatòria realitzada per les empreses.
En conseqüència, les empreses, per tal de donar compliment a aquesta obligació legal s’han vist en la necessitat d’elaborar els plans d’igualtat de forma unilateral, i posteriorment s’han trobat amb la denegació de la inscripció per part de l’Autoritat Laboral, en entendre que la comissió negociadora no està conformada, segons el previst al RDL 6/2019, d’1 de març, i al RD 901/2020, de 13 d’octubre.
Amb aquesta sentència, la Sala Social del Tribunal Suprem assenyala els següents arguments:
El TS puntualitza que no és vàlida la negociació per comissió ad hoc, després de citar la doctrina reiterada en les sentències de 14 de febrer de 2017 [rec. 104/2016], i de 5 d’abril de 2022 [rec. 99/2020], que destaquen que la comissió negociadora s’ha de constituir per acord entre l’empresa i els representants de les persones treballadores, o per les persones legitimades per a la negociació col·lectiva.
Així mateix, s’exposa que els sindicats tenen un termini breu de 10 dies per acceptar la convocatòria i formar part de la comissió negociadora, i que no existeix per part de l’empresa l’obligació d’esperar una resposta per un temps superior.
Partint d’aquest raonament i del deure de les empreses de disposar d’un pla d’igualtat, i dels greus perjudicis que es poden derivar del fet de no tenir-lo, pot produir-se la impossibilitat de contractar amb l’administració pública, o fins i tot la possibilitat d’incórrer en una infracció laboral.
La sentència en qüestió finalment conclou que la manca de constitució de la comissió negociadora per circumstàncies alienes o no imputables a l’empresa no pot ser un impediment per accedir al registre del pla d’igualtat.
Font: PIMEC