Sentència del Tribunal Suprem sobre la indemnització després d'una successió fraudulenta de contractes

El Tribunal Suprem determina que les indemnitzacions pagades per finalització de contractes temporals no es podran restar del muntant final abonat en concepte d'indemnització per acomiadament improcedent.

28/09/2018

La Sala, però, estableix que la detracció o minoració només podrà tenir lloc sobre la indemnització abonada per extinció de l’últim dels contractes temporals.

En el cas jutjat, s’analitza la demanda presentada per quatre treballadors que havien prestat els seus serveis a un ajuntament mitjançant successius contractes temporals que es van anar allargant fins a més de 10 anys.

La sentència en primera instància va considerar com a provat que la necessitat que l’ajuntament cobrís la relació contractual durant aquests anys tenia un caràcter permanent, i que per aquest motiu el vincle laboral amb els treballadors era de caràcter indefinit. En conseqüència, qualificava l’acomiadament com a improcedent.

Arran d’aquesta primera sentència l’ajuntament va reclamar que les indemnitzacions pagades en extingir-se cadascun dels contractes temporals es restessin de la quantia total estimada en concepte d’acomiadament improcedent.

La Sala Social del Tribunal Suprem rebutja la pretensió de l’ajuntament, argumentant que no es pot aplicar cap mecanisme de compensació de deutes, atès que les quanties abonades en finalitzar els contractes temporals són resultat d’un frau de llei i que, per tant, no poden generar cap tipus de deute del treballador amb l’empresa. És per la presència del frau en la contractació que no es pot considerar com un enriquiment injust per part dels empleats, declara el Tribunal.

Per altra banda, el TS matisa que aquest criteri no es pot aplicar al darrer contracte temporal subscrit. La ruptura final del vincle laboral entre ajuntament i treballadors té un caràcter improcedent i la llei ja preveu una indemnització específica i superior per a aquests casos, en el còmput de la qual ja està inclòs el període de la prestació de serveis corresponent al mateix contracte.

Finalment, es rebutja restar de la indemnització final per acomiadament improcedent la quantia pagada a cada extinció de contracte si l’empresa cobreix llocs de treballs fixos amb temporals.