Nou protocol de prevenció d'abusos en el lleure

El Govern, amb l'acord de federacions d’entitats, agents socials i patronal, aprova un nou Protocol de prevenció d'abusos sexuals en l'àmbit de l'educació en el lleure a Catalunya.

15/04/2020

El Protocol, que ha estat impulsat pel Departament de Treball, Afers Socials i Famílies a través de la Direcció General de Joventut (DGJ) i amb el consens de les federacions d’entitats, agents socials i patronal, preveu múltiples mecanismes per garantir la protecció dels infants, adolescents i joves que participen a les activitats de lleure que s’organitzen (caus, esplais, casals d’estiu, colònies, acampades, rutes o camps de treball), i que a Catalunya mobilitzen uns 500.000 participants al llarg de l’any.

El document inclou un seguit d’actuacions per prevenir les situacions de maltractament o abús sexual, una guia de prevenció, amb un decàleg i indicacions de com gestionar les situacions de risc, el procediment a seguir després de detectar un cas d’assetjament sexual infantil (ASI) a través de les figures del delegat/da de protecció de la federació de lleure, els circuits de notificació en casos de sospita o certesa d’ASI i les pautes per comunicar les situacions de crisi a les famílies afectades.

Aquest protocol actualitza i millora el fins ara vigent Protocol de Prevenció dels Abusos Sexuals en l’Àmbit del Lleure, que es va aprovar per consens el 2013 però que no tenia el rang de protocol aprovat per acord de Govern.

El nou Protocol parteix del paper dels educadors de lleure (a Catalunya n’hi ha uns 40.000 en l’actualitat) pel que fa a la prevenció, la detecció, la notificació i el suport als infants davant de qualsevol situació. Sobre prevenció, el document conté diferents propostes d’actuacions i estratègies per anticipar-se a una situació d’assetjament sexual, com són les normes internes, la comunicació interna, la tipificació de situacions de risc o la formació.

I respecte a la detecció, el Protocol estableix que cal informar de la situació a la persona delegada de protecció en ASI de cada federació d’entitats responsable d’aquella activitat, així com aplicar els mecanismes obligatoris de comunicació. L’existència de la figura del delegat/da de protecció en ASI ja s’aplicava fins ara, però amb aquest nou Protocol queda consolidada perquè n’estableix l’obligatorietat amb, com a mínim, un membre per entitat.

El delegat/da ha estar disponible durant la realització de les activitats de lleure i les seves funcions són, entre altres, les de rebre les comunicacions d’ASI, interlocutar amb l’administració, assessorar l’equip en els circuits i l’àmbit judicial, ajudar en la presa de decisions, donar suport en la notificació, consensuar la informació que es dona a les famílies, portar un registre de les intervencions i l’aplicació del protocol.

També com a novetat, el nou Protocol fixa un decàleg de mesures per minimitzar els riscos:

1. Els monitors i monitores exerceixen la funció de GUARDA dels infants i adolescents que participen de les activitats que organitzen dintre del lleure educatiu i, per tant, han de vetllar pel seu benestar i han d’assistir-los perquè en són responsables. La protecció de la persona és prioritària i regeix la relació entre monitoratge i infants i adolescents.
2. S’ha d’intentar treballar sempre que sigui possible en parelles pedagògiques. Seria ideal que aquestes parelles fossin mixtes.
3. Totes les activitats que es duguin a terme han de tenir una base pedagògica, amb objectius clars i que estiguin en consonància amb la filosofia del lleure educatiu.
4. Qualsevol conversa o entrevista individual haurà de fer-se en un lloc destinat a aquesta finalitat, el qual ha de tenir visibilitat des de l’exterior. En el cas que sigui necessari realitzar entrevistes de manera regular, s’haurà d’informar el cap o els pares, mares o tutors i tutores legals dels motius.
5. S’ha de ser clar i directe en la relació amb els infants i adolescents. Tot i que les aproximacions afectives són necessàries i que l’educació afectiva és molt important per a un correcte desenvolupament; s’ha de respectar sempre el desig d’aquests i no forçar-los mai a les mostres d’afecte si no ho volen.
6. S’ha d’evitar el lliurament de regals i obsequis, com fotos o altres objectes personals, que puguin confondre la relació afectiva amb els infants i adolescents i persones amb discapacitat i puguin ser interpretats erròniament per aquests, les seves famílies o altres companys i companyes.
7. S’ha d’evitar donar o sol·licitar números de telèfon personals i correus electrònics personals o altres dades personals sense el coneixement dels pares i mares o tutors i tutores legals.
8. S’ha d’informar tot el personal sobre l’ús adequat de les xarxes socials. S’ha de fer èmfasi en el fet que cal utilitzar les xarxes socials de les entitats, si en tenen, per informar de les activitats de lleure que es realitzen, ; i no seguir o afegir infants i adolescents amb els quals s’estigui treballant des de les pròpies xarxes personals. S’ha d’evitar compartir la vida privada amb els infants i adolescents i tenir-hi contacte a través de les xarxes socials personals.
9. Totes les autoritzacions que donin els pares, mares o tutors i tutores han de ser lliurades per escrit. No serviran les trucades telefòniques.
10. Es demanarà el certificat negatiu de delictes de naturalesa sexual també als intendents de campaments, a les persones voluntàries de cuina i a qualsevol persona que participi en les activitats.

El Protocol aprovat avui també estableix com cal gestionar els nivells de risc d’abusos en les activitats d’acord amb les diferents situacions que es poden produir: ús del lavabo, dutxes i higiene personal, piscina, canvis de roba, ferides i convalescència, dormir fora de casa (cases de colònies, bivac o campaments), fotos i vídeos, ús de dades personals, jocs i tallers, espai abans i després de l’horari, obsequis o activitats amb persones externes a l’activitat. En cadascuna d’aquestes situacions, el document analitza la situació de risc potencial, el nivell de risc i les accions preventives.

Així mateix, en les franges d’edat de 0 a 4 anys i d’adolescents, el Protocol hi afegeix unes accions preventives més específiques, d’acord amb les peculiaritats d’aquests infants.

Finalment, el nou document també conté el procediment a seguir després de detectar un cas d’ASI o maltractament, sota els criteris de mínima intervenció necessària sobre els infants afectats, discreció i màxima transparència. En cas de detecció, tots els membres de l’equip hauran de seguir el circuit intern que marca el Protocol, i que s’emmarca en el Protocol Marc d’Actuacions contra el Maltractament a Infants i Adolescents de Catalunya.

Aquest circuit obliga, entre altres, a posar-se immediatament en contacte amb el servei sanitari o hospital de referència de la zona en cas que s’hagi produït un cas de maltractament o assetjament sexual. I tant si es tracta d’una urgència hospitalària com si no, cal comunicar la situació a la DGAIA –a través del servei territorial i d’Infància Respon 116 111 (24 hores)- i a la Fiscalia de Menors.

Així mateix, el Protocol estableix que la direcció de l’entitat ha d’informar la família de l’infant o adolescents de les actuacions que s’estiguin realitzant.

Descarrega el document sencer del Protocol de Prevenció d'Abusos Sexuals i altres maltractaments en l'àmbit de l'educació en el lleure a Catalunya.