La recerca ens apunta quins aspectes poden contribuir a un major reconeixement de les colònies escolars. Entre altres, partir d’una fotografia precisa que no tenim; reforçar els principis d’accessibiltat i inclusió; plantejar-les amb un sentit pedagògic; o treballar-les des d’una dimensió col·laborativa i comunitària.
Les colònies i sortides escolars són una tradició molt arrelada al nostre país i esdevenen espais únics de convivència, d'aprenentatge directe, d'educació mediambiental i permeten materialitzar el dret al lleure com un dret reconegut al nostre marc jurídic. Des de l'Associació de Cases de Colònies i Albergs de Catalunya (ACCAC) les posen en valor com una oportunitat d’aprenentatge clau.
Vilalta afirma que "els estàndards de qualitat de les instal·lacions juvenils són el resultat de molts anys de feina, feta des del rigor i la constància, i l'ACCAC hi ha jugat un paper molt important".
"Les colònies aprofiten el potencial educatiu de la col·lectivitat", afirma el doctor Pere Soler, qui destacta que "el producte de l'activitat no és el més important, sinó tot allò que ha passat i com ha succeït durant el temps que s'ha compartit".
La proximitat, el compromís social de les institucions de lleure i la lluita per la igualtat d'oportunitats són, per a Felipe Campos, tres eixos vertebradors de les colònies, una experiència que no tots els infants i joves tenen garantida.
Fabian Mohedano defensa que "cal impulsar uns horaris sostenibles i beneficiosos per a les institucions, les empreses i la ciutadania" i dóna alguns consells de com les cases de colònies també es poden adaptar a uns horaris de la nova societat del coneixement.